6/09/2013

Guerra a la Lomce

Aquesta és setmana de protestes contra la Lomce. Concentracions a les portes de les escoles i instituts el dia 12, taules rodones i xerrades per explicar els perills de la nova llei i, com a colofó, mani el 15. La pressió dels col·lectius educatius, de professorat, de pares i mares, d'estudiants, de moviments de renovació i de defensa de l'ensenyament públic augmenten el to de la protesta. És, possiblement, l'últim cartutx abans del parèntesi estiuenc, però no per això menys necessari i, encara menys, el definitiu.
Si analitzem l'evolució d'aquesta lluita, pense que podem fer un balanç positiu. A més del retard en l'aprovació de la llei per part del consell de ministres -símptoma inequívoc de dubte en un camí fins aquest moment imparable-, allò més important és que hem guanyat la batalla de l'opinió pública. De fet, s'ha aconseguit crear una sensació de fracàs entorn de la llei, d'escepticisme i incredulitat vers les seues propostes, quan no de clara oposició. Poca gent la defensa en públic, i quan ho fa, és amb la boca menuda, sempre pensant en els seus interessos particulars -per exemple, els empresaris de la concertada, als quals afavoreix, l'església oficial, a la que proporciona uns privilegis escandalosos o la ciutadania més clarament reaccionària que admet que amb aquesta llei ajusten comptes amb l'ensenyament públic i amb la tendència igualitària que havia aconseguit introduir a la societat-.
En aquest sentit, i ara que sembla que Gramsci torna a posar-se d'actualitat, s'ha aconseguit crear una hegemonia cultural entorn del retrocés que implicarà la Lomce. No és poca cosa, però no és prou. Amb aquest desprestigi a l'esquena, el govern pot aprovar la llei i posar-la en marxa entre la desesperança i impotència dels afectats més directes. Com que l'autèntic interés és desmuntar l'escola pública, deteriorar-la i convertir-la en refugi residual dels desclassats, els desastrosos efectes de la seua implantació es converteixen en avantatges per a les autoritats. El resultat es recollirà en uns anys, i aleshores la ciutadania passarà factura aquest govern de mentiders malintencionats. Però nosaltres no podem esperar tant.
El nostre objectiu hauria de ser més ambiciós, els nostres fills i filles no mereixen aquest sacrifici, hauriem d'aconseguir que la Lomce no arribe a posar-se en marxa, que s'ature abans de la seua implantació. No se si amb aquestes mobilitzacions ho aconseguirem, però estem en el camí.

6/05/2013

La marea

La marea és el nou projecte de la cooperativa MasPúblico. Es tracta d'una cooperativa que han format els antics treballadors del diario Público, i que pretén mantenir un projecte informatiu independent, veraç i compromés amb els valors democràtics del dret a la informació i la llibertat d'expressió.
Als temps que corren no és poca cosa i mereixen el nostre recolzament. Han obert un web, La marea, i publiquen una revista mensual en paper d'una qualitat més que digna. L'últim número, el número 6 de juny, tracta com a tema central el de l'atur, i ens ofereix una perspectiva ben allunyada dels càlculs estadístics de la macroeconomia dels suplements econòmics dels principals periòdics. Parlen els aturats, parlen sindicalistes, parlen economistes alternatius, i proposen mesures que a l'actual govern no semblen importar-li; una banca pública que faça circular el crèdit, el repartiment del treball existent per a treballar tots i treballar menys, el recolzament a projectes cooperatius i als autònoms i xicotetes empreses... Mesures totes elles ben realistes, però que semblen utòpiques en l'actual context de devaluació del treball, d'empobriment dels assalariats i de foment del guany empresarial i bancari. Perquè no ho oblidem, els que guanyen amb aquesta crisi són els grans empresaris i els banquers, que continuen augmentant el seu balanç de beneficis, i en plena crisi!
A més del dossier sobre l'atur, articles sobre la nova esclavitud al sector textil, un dels primers en deslocalitzar-se, sobre la situació del Sahara, i els privilegis que el govern marroquí rep de part del seu aliat incondicional, els EEUU, amb la connivència de la UE, que els permet convertir el Sahara en territori desprotegit als drets humans, o sobre la utilització dels immigrants subsaharians a la frontera de Melilla.
Un enfocament independent, sense cap deute a patrons publicitaris ni autocensures imposades per les grans empreses, els porta a denunciar el fracking ben a les clares o a concedir una entrevista a Juan López de Uralde, líder d'Equo, en la qual proposa una eixida ordenada del capitalisme com a única manera de salvar-nos de la catàstrofe ecològica i humanitària.
A més, articles sobre llibres, cinema, feminisme, cooperativisme i música alternativa. Tot ben adobat per articles d'opinió diferents als que estem cansats de llegir, i amb reportatges argumentats i ben informats. No us perdeu La marea, està a mols quioscs de València i també el podeu demanar al seu web. Paga la pena recolzar i aprofitar aquest projecte d'informació independent que tanta falta li fa a la nostra esquifida democràcia.