1/25/2010

Vellesa

Estic llegint el tercer volum dels Assaigs de Montaigne en la magnífica traducció de Vicent Alonso. Aquesta tercera entrega es nota molt més tranquila, assenyada i prudent. El pas dels anys han assentat el caràcter, ja de per sí moderat i dialogant, de l'autor, i el pes de la vellesa comença a ser protagonista dels seus comentaris.
Sobre aquesta diu el següent:
"La vellesa ens provoca més arrugues en l'ànima que en el rostre, i no es veuen ànimes, o molt rarament, que, quan envelleixen, no facen pudor d'agre i de florit. L'home camina sencer quan creix i quan decreix."
Quanta raó té el vell Montaigne! Però no em direu que la decrepitud del cos, l'augment de les malalties, la dependència física i psíquica i la pèrdua de vigor corporal no és tan dramàtica com l'olor de florit de l'ànima. O potser fins i tot, n'és la causa. Els humans estem fets de carn, i sense negar importància a la força de la ment, aquesta no pot ser més que un reflex de la decadència física. I això per mantenir la dualitat que l'amic Descartes va copiar i populitzar al nostre autor, perquè a hores d'ara sabem de ben segur que l'ànima no és més que un conjunt de matèria en connexió.
Però quins productes intel·lectuals tan bells produeix! Com aquestos comentaris del savi Montaigne, que han perdurat a la putrefacció del seu cos.

1/18/2010

Pacte educatiu


Mariano Rajoy ha proposat els termes sobre els quals s'hauria de portar a terme el pacte per l'educació que el Ministre Gabilondo ha donat per fet, i el Rei va demanar al discurs de la Nit de Nadal.
Amb aquestos avals, sembla que és difícil dir que no sense quedar com antipatriota, i per això el recurs del PP consisteix en col·locar els termes de la discussió sobre bases inassumibles.
La proposta de reducció de l'ESO un curs, l'ampliació del Batxiller i, supose l'FP, un curs i el manteniment de l'edat d'escolarització obligatòria als 16 anys, però amb una selecció als 15 és, clarament, una proposta enverinada que trenca l'actual estructura escolar, suposa un canvi legislatiu contraproduent i no pot ser acceptat pel govern sense erosionar la seua credibilitat. I això ho saben els Mariano's boys and girls, i per això ho proposen, perquè el seu objectiu no és millorar l'educació, sinó desprestigiar el govern.
L'altra proposta d'eliminar l'educació per la ciutadania de Primària, però no de Secundària, i traspassar els continguts a la transversalitat és simplement ridícula, perquè no és argumentable des de cap punt de mira. Per què a Secundària sí, i a Primària no? Des de quan s'havia abandonat la transversalitat? Si els continguts són tan dolents, per què mantenir-los transversalment? Un absurd, tot plegat.
Les apelacions a l'esforç i la qualitat de l'educació no deixen de ser declaracions de principis sense massa plasmació pràctica, i fets amb la intenció de convéncer i satisfer el seu electorat.
Amb aquestes alforges difícilment es podrà aconseguir el necessari pacte educatiu. El que s'ha de pactar és un augment del pressupost educatiu, un acord de principis comuns democràtics i el compromís de reforçar públicament i socialment el paper del professorat i la seua formació amb la finalitat de millorar i prestigiar la seua faena. Al mateix temps, cal aparcar propostes conflictives de reforma legislativa, que es sap que són inviables a hores d'ara,  i aspectes controvertits que pertanyen a polítiques de partit i que ja aplicaràn en guanyar les eleccions. Plantejar el pacte en termes partidistes és sacrificar l'educació a interesos de partit i demostren poc sentit d'estat.
En fi, amb aquestes propostes només podem esperar del PP un altre desacord, un altra confrontació partidista i una futura modificació legislativa en cas de guanyar les pròximes eleccions. Una bona raó per no votar-los, si és que algú encara ho pensava.

1/11/2010

Embarassos en sèrie


Una associació de pares (la Cofapa) pròxima a la catòlica Concapa, i per tant amb una ideologia semblant, ha demanat la retirada de la nova sèrie de Telecinco, "El pacto". La història pretén estar basada en un fet real que va succeir, com no, als EEUU, en el qual un grup d'adolescents van pactar quedar embarassades en grup. Bé, doncs d'aquesta anècdota que demostra que la realitat és més inverssemblant que la ficció, la cadena privada ha filmat una tvmovie amb una factura lineal i simple que sembla que ha agradat els telespectadors (sobre gustos, i més televisius, ja se sap) però no als pares catòlics. Per desgràcia he de reconéixer que en aquest cas estic d'acord amb ells, però no per raons  morals sínó per la factura estètica de la sèrie.
En aquest cas, per sort, els pares progressistes no han obert la boca, supose que han aprés la lliçó de les crítiques a Física o química i prefereixen no opinar sobre aspectes que acaben mostran la ignorància. Però allò més interessants de la sol·licitud de la Confapa són les raons que aporten, perquè, segons diuen, pot afectar el delicat procés de maduració dels adolescents, que pot veure's influit per exemples com els que mostra la sèrie. També sembla que els preocupa que la sèrie es pot trobar a internet, ja que a la tele poden controlar els seus fills i, sobretot, filles, però la poden veure lliurement al Youtube. Quin horror!
De tot aquest tema em preocupa especialment la consideració dels adolescents com uns analfabets audiovisuals i personals, que no saben distingir entre una història de ficció i un cas real. En realitat, els analfabets audiovisuals són els pares i mares, que no entenen ni la nova manera de veure la televisió, ni són capaços de distingir entre realitat i ficció. I pel que fa a l'analfebetisme personal i emocional millor no parlar-ne.
A més a més, amb aquestos arguments haurien de demanar la retirada de quasi totes les sèries de televisió, des de La Senyora a l'Internado. Ara bé, no serà que en aquest cas el tema és un embaràs? No serà la temàtica sexual allò que realment els preocupa?
Malgrat tot, aquest col·lectiu de pares i mares d'alumnat pot estar tranquil, els seus fills i filles saben diferenciar perfectament entre una sèrie de televisió i la vida real, i se'n riuen de les ocurrències d'aquest grup d'adolescents inconscients i ridícules a les que no voldrien imitar ni de lluny. Ara bé, no passa el mateix amb els progenitors, aquestos si que pot ser que s'han vist reflectits en uns pares passius i caricaturescos que no ententen res del que senten i pensen els seus fills.

1/07/2010

La tele pública sense publi


La Televisió Espanyola ha començat l'any sense publicitat. Ha estat aquesta una de les novetats televisives que ha despertat una certa esperança pel que fa al futur de la televisió pública perquè es tracta d'una aposta per clarificar el sentit i les funcions d'aquesta. La lluita pel mercat publicitari havia portat a les públiques a competir per l'audiència d'una manera lamentable en molts casos i a oblidar la vocació de servei públic amb la que naixeren.
Malgrat tot, aquesta aposta serà inútil si no s'acompanya d'un adequat finançament i d'un augment de la qualitat i la producció pròpia. Evidentment que ara ja no cal competir amb les privades en telefem, però sí que ha de continuar competint en les sèries, els informatius, l'entreteniment digne i el cinema. I aquesta aposta necessita diners, perquè res seria pitjor per la televisió que la pública s'adormira en una programació lineal i sense interés. De moment sembla que l'audiència recompensa aquesta línia i això és una bona notícia.